L'Alguer

Reproduïm l’escrit que ens ha fet arribar una clienta i amiga, que reflexa molt bé el sentiment que també compartim de L’Alguer

L’ALGUER

Imaginem-nos una platja esplèndida: llarga, de sorra blanca, amb l’aigua d’uns colors que van del turquesa al verd i que no perden mai la transparència; imaginem-nos un sol radiant la majoria del dies de l’any; imaginem-nos un paradís gastronòmic en particular pels amants del marisc, on diuen que s’hi crien les millors llagostes del món; imaginem-nos un lloc on el comerç i la cultura conflueixen en un centre històric tan interessant pel vianant encuriosit com per l’estudiós observador. Afegim-hi que la seva llengua pròpia és el català i només hi haurà un lloc al món del que podem estar parlant: L’Alguer.

Aquest racó realment únic pel seu conjunt de particularitats, es troba geogràficament situat al Nord-oest de Sardenya, i al llarg dels segles ha conservat la nostra parla, la qual ha passat oralment de pares a fills fins el moment present. Malauradament gairebé ningú no l’ha estudiava ni sabria com escriure-hi, però les noves generacions tenen ara l’oportunitat d’aprendre’n gramàtica.

Només arribar a l’Alguer ens quedarem parats de l’acolliment que se’ns dispensa pel sol fet de parlar com ells. L’alguerès és comunicatiu, obsequiós, alegre, irònic i amb un gran sentit d’humor, característiques inequívocament catalanes.

Això fa que s’estableixi una ràpida comunicació i complicitat; tan és així que el viatjant acostuma a anar-se’n tenint ja el pensament l’idea de tornar.

Potser dic tot això perquè jo em vaig enamorar de l’Alguer el primer cop que hi vaig anar, i és un amor d’aquells que els anys s’encarreguen d’enfortir. Estimo la gent de l’Alguer, els seus carrers i la seva mar, i els estimo perquè des del primer moment m’han acollit amb els braços oberts-

Si haig de definir l’Alguer amb una sola paraula, no hi ha dubte: la paraula és VIDA. Aquest és el concepte més immediat que ens ofereix la ciutat des dels aparadors de les seves botigues oferint tota mena d’articles; l’espontaneïtat de la seva gent, la blancor de la roba estesa, el por i el seu constant moviment i el sol, sempre present, filtrant-se per cada escletxa dels carrers tan entranyables.

M’agrada passejar-hi amunt i avall sola, sense presses, aturant-me sempre I en cada lloc que em ve de gust. Em permeto recomanar un dels itineraris que acostumo a fer: Com a punt de partida agafem els Jardins de Plaça Porta Terra, els travessem i entrem per l’anomenada Via Roma, una de les artèries comercials més notables de l’Alguer. Girem a l’esquerra i visitem l’església de Sant Francesc, amb els seu magnífic claustre. Al sortir tenim dues opcions: a ma Esquerra trobarem encara una altra església, la de Sant Miquel, i tot seguit el mar ens saludarà des de la “Passejada”, que podem recorre mentre admiren la bellesa del Cap de la Caça, el qual veurem majestuós davant nostre.

La segona opció que podem triar des de l’església de Sant Francesc és tombar a la dreta, on la via Carlo Alberto ens mostrarà l’artesania del coral des dels aparadors de la majoria de joieries alguereses. Seguidament ens trobarem a la Plaça Cívica, punt de reunió per excel•lència, on dona l’ impressió que ningú no té pressa i tothom es pot permetre d’estar xerrant tant de temps com vulgui.

Allà mateix tenim la catedral de Santa Maria, que en una de les seves capelles conserva una imatge de la Mare de Déu de Montserrat portada pel grup de catalans que van efectuar el viatge anomenat del “retrobament” i que tingué lloc l’agost de l’any 1960. Continuem el passeig per les muralles i el port, sempre igual i sempre diferent, amb una màgia especial.

Per acabar l’itinerari de manera circular, tornem als jardins i prenem un cafè i mentre ho assaborim és ben segur que sentirem algú que parla en alguerès ben a prop nostre.

Amb això i el record de tot el que haurem vist al llarg del nostre recorregut per l’Alguer, n’hi haurà prou per a quedar atrapats per sempre en el seu encís inigualable.

Rosalia Jane